Treball de Sant Jordi

domingo, 26 de abril de 2009

1. QUIN ÉS L’ORIGEN ETIMÒLOGIC DEL NOM JORDI I QUIN DIA ES CELEBRA LA SEVA ONOMÀSTICA? El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès i es celebra el dia 13 d'abril
2. QUI ERA, EN VERITAT, SANT JORDI? D’ON ERA ORIGINARI? SEGONS LA TRADICIÓ CATALANA ON ES VAN ESDEVENIR LES SEVES HEROICITATS?Com ja saps, Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).
3. PER QUIN MOTIU HISTÒRIC SANT JORDI ÉS EL PATRÓ DELS CAVALLERS?Segons el costumari Català d'en Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va anomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana.
4. QUINS ALTRES PAÏSOS EUROPEUS TENEN A SANT JORDI COM A PATRÓ, DE LA MATEIXA MANERA QUE HO ÉS A CATALUNYA? I A ARREU DEL MÓN? La veneració de . La Creu de Sant Jordi figura a les banderes de països com Anglaterra i Geòrgia, que tenen el sant de la Capadòcia per patró, com també l'hi tenen Catalunya, l'Aragó, Baviera, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Etiòpia, Grècia, Lituània, Portugal, Rússia...
5. QUIN ÉS L’ORIGEN HISTÒRIC DE LA CELEBRACIÓ FESTIVA DEL 23 D’ABRIL, EN QUE ES REGALEN LLIBRES La presència del llibre és deguda a que la diada coincideix amb el Dia internacional del llibre, que des de 1930 commemora la mort de Miguel de Cervantes
6. QUÈ EN SAPS DE LA CREU DE SANT JORDI? La veneració de Sant Jordi s'afermà amb les croades (s. XI-XIII), expedicions de cristians que pretenien expulsar els musulmans de Terra Santa. Fou aleshores que s'adoptà com a escut d'armes la Creu de Sant Jordi, vermella sobre fons blanc, que també distingia l'hàbit dels templers, orde encarregat de protegir els pelegrins que acudien als llocs sants de la tradició cristiana
7. D’ON VE LA TRADICIÓ DE REGALAR UNA ROSA A L’ENAMORADA? Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.
Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.
No podem oblidar el caire nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar.
8. QUINES SÓN LES TRADICIONS GASTRONÒMIQUES DEL DIA DE SANT JORDI? DESCRIU ALGUN PLAT TÍPIC
GASTRONOMIA. RECEPTA DE SANT JORDI
Ingredients
3 ous 1/4 de litre de llet 100g de sucre usual 1/2 pinya 100g de nata 1 copeta de xarop de grosella
2 kg de gel 1/2 llauna de melmelada d'albercoc 100g de maduixes 100g de melindros 50g de sucre llustre 3 fulls de cola de peix
Preparació
Bullir la llet. Fer una crema amb els rovells, el sucre usual i la llet. En treure-la del foc, afegir-hi la cola de peix prèviament remullada. Remenar fins que la cola sigui ben dissolta. Posar-la a refredar sobre el gel trinxat.
Tallar els melindros tots de la mida de l'alçària d'un motllo flamera gran, o d'una cassola que sigui poc alta i ben plana, col·locar-los tot el volt, fent venir cap a fora el costat exterior dels melindros. tallar els bocins a tiretes.
Quant la crema bavaresa sigui quasi freda (procurant de no deixar-la prendre) afegir-hi els retallats de melindros, la grosella, la meitat de la nata, les maduixes triades, rentades i ben escorregudes i la meitat de la melmelada.
Barrejar-ho i omplir-ne l'interior del motllo, que primerament s'haurà revestit de mitjos melindros. Voltar-lo de gel fins que quedi ben pres el contingut. Arranar els caps dels melindros, deixant-los a l'alçària de la pasta de bavaresa interior.
Amb un ganivet ben esmolat, pelar la pinya i reduir-la després a rodones del gruix d'un duro. Partir-les pel mig i amb un tallapastes rodó, tallar la part del cor.
Escórrer la nata, afegir-hi el suc de llustre i ficar-la a la mànega amb el cornet de 9 puntes, deixant-la sobre el gel trinxat.
PRESENTACIÓ
Quan el pastís sigui completament pres, posar una plata rodona a sobre i capgirar-ne el contingut. Fer amb la nata un monticle punxegut al centre. (En fer-ho, embolicar la mànega amb un drap plegat.) Tot el volt, posar-hi una capa de melmelada d'albercoc. Sobre la melmelada col·locar-hi les mitges llunes de pinya. Deixar la plata sobre el gel, fins al moment de servir-ho.


9. FES UN RECULL DE 2 o 3 FRASES FETES, REFRANYS O DITES RELACIONADES AMB SANT JORDI:“Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig”, “Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga aquí, altra espiga allà, vés-te’n a casa, que prou ordi hi haurà”, “Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres”,

Helicopter